RETRODEZCAN
Este imperativo es del todo incorrecto pero me resulta más contundente que el original RETROCEDAN. Por lo tanto, si la Real Academia de la Lengua Española me lo permite, desde hoy en adelante haré uso exclusivo de él.
Con RETRODEZCAN pretendo dar a conocer parte de mi obra pictórica, escultórica, fotográfica y, en menor proporción, literaria y, a la vez, mantener una corriente de opinión sobre los acontecimientos de naturaleza artística de hoy día.
Espero que tomeis la sabia decisión de manteneros a una distancia prudencial de mis opiniones aquí vertidas que no siempre tienen por que ser del agrado de la mayoría; ¿o, sí?
Con RETRODEZCAN pretendo dar a conocer parte de mi obra pictórica, escultórica, fotográfica y, en menor proporción, literaria y, a la vez, mantener una corriente de opinión sobre los acontecimientos de naturaleza artística de hoy día.
Espero que tomeis la sabia decisión de manteneros a una distancia prudencial de mis opiniones aquí vertidas que no siempre tienen por que ser del agrado de la mayoría; ¿o, sí?
jueves, 2 de diciembre de 2010
Pareja de canarios
Gente del Puerto de la Cruz. Tienen en común los pliegues bajo los que se acumulan el sol y el tiempo.... y quien sabe si el olvido
miércoles, 1 de diciembre de 2010
Los Felices 70 en el Puerto de la Cruz
Ya sé que una galería de retratos sobre personajes del Puerto de la Cruz no es suficiente garantía de que aquella década prodigiosa del siglo pasado fuese mejor que la que hoy se vive en esa turística ciudad. Pero, entre otras cosas, logramos alcanzar la tan ansiada DEMOCRACIA y eso ayudó mucho a que todos estos personajes que acuden hoy a este Blog pudieran alcanzar una libertad que hasta entonces les estaba vetada, al igual que al resto de todos los españoles, por el régimen imperante hasta entonces.
De cada uno de ellos podría contar anécdotas maravillosas que posiblemente desconozcan hoy la mayoría de jóvenes portuenses pero que contribuyeron de manera muy especial a soportar con humor aquellos años del siglo pasado.
Espero que sea del agrado de la mayoría. SÓLO TENEIS QUE CLICAR SOBRE EL TÍTULO
lunes, 29 de noviembre de 2010
domingo, 28 de noviembre de 2010
DÁCIL LÓPEZ EN REUS - TARRAGONA (CATALUÑA)
Dácil López: "La sensibilitat interior de l'artista es desenvolupa lliurement"
Enrique Canovaca
25 de novembre de
2010
La cantant i compositora canària
d'adopció catalana, Dàcil López, presentarà el seu disc de debut aquest
divendres, a dos quarts d'11 de la nit, al Racó de La Palma. 'El círculo
del amor' és una òpera prima que destaca per la seva barreja d'estils i
cultures, amb una predominància del jazz, i que ha estat lloat per la
crítica musical, amb una presència especial al programa del Capitan
Nemo, de Radio 3. Dàcil López ha estudiat a l'Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) i properament s'incorporarà com a professora de
cant modern al conservatori de Reus. Mantenim una entrevista amb ella...
Dácil López y su grupo
L'han definida com l'Amy Winehouse canària. Li agrada?
És un gran honor. Les dues tenim molta influència de la música soul.
Es poden posar etiquetes al seu disc de debut, 'El círculo del amor'?
Al butlletí de l'Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna de Catalunya és descrit com original, fresc, calidoscòpic i amb
molta força i llum. Sobretot, conté una gran qualitat musical, gràcies
també a què porto una banda de primer nivell.
Com es treballa amb la barreja d'estils musicals, present en el seu primer àlbum?
És una conseqüència natural del fet de tenir moltes
influències de gèneres i estils musicals diferents. He treballat sense
por per combinar elements diversos i confiant en què la barreja
resultant hagi donat una personalitat pròpia al producte. Aquest procés
em resulta molt interessant.
Al disc destaca un component multicultural. Què busca amb això?
Més que buscar quelcom, preferiria referir-me a haver
trobat alguna cosa. Com deia, és un reflex de la meva inquietud cap a
cultures i estètiques diferents. És molt més divertit i enriquidor
agafar allò que més et sedueix de cada cultura.
La veu que s'escolta al seu treball prové
directament del soul i el jazz dels afroamericans, però vostè és blanca i
de les illes Canàries.
Efectivament. Cada persona es construeix a partir d'un
conjunt d'elements amb els quals s'identifica. La natura és tan
imprevisible i sorprenent que a vegades persones com jo, que no hem
nascut als Estats Units, podem vibrar al màxim amb una música que no és
tradicional al nostre lloc d'origen. La sensibilitat no coneix color de
pell. Crec que, afortunadament, no hi ha fronteres per a la lliure
circulació de cultura, un fet que ens enriqueix a tots i totes.
El músic a l'Estat espanyol és sovint
autodidacta, però vostè té uns estudis formatius sòlids. Aquest fet s'ha
fet palès al disc?
M'ha anat molt bé tenir un recolzament acadèmic, que m'ha
ensenyat un mètode d'estudi. Altres músics ofereixen molta qualitat sent
autodidactes, cosa que demostra que aprendre és una qüestió de
voluntat. En la tradició de la música popular, els músics sempre s'han
hagut de buscar la vida per tenir formació, ja que fins fa poc no hi
havia estudis reglats. A més, queda molta feina per fer en aquest
sentit. Falten més places i més suport institucional. He tingut sort de
poder estudiar amb molt bons professors i sobretot de conèixer els grans
músics que acompanyen a l'Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC).
Són vàlides les dues vies (acadèmica i autodidacta) per arribar a triomfar?
Evidentment. Tot i que al meu parer, un artista és més que
un músic o pintor. Es tracta d'una sensibilitat que es porta dins i es
desenvolupa per la via que sigui.
Les lletres del disc són en anglès, català i castellà. No creu que això pot despistar al públic?
Sovint es considera l'oient, i permeti'm l'expressió, més
'tonto' del que realment és. El públic d'avui en dia està constituït per
persones que reben influències de moltes cultures, ja sigui a través de
la xarxa o de la relació amb persones del teu entorn. És qüestió de poc
temps que els artistes presentin propostes en diferents idiomes.
Quin tipus d'actuació farà a la Palma?
Farem una actuació amb un estima especial, ja que el
bateria del grup, Joan Terol, és reusenc. En cert sentit, tocarem a
casa. A més, a partir del proper dilluns comença una nova etapa de
relació amb la ciutat, ja que començo oficialment a impartir classes de
cant modern al Conservatori de Reus. Així que em convertiré en una
reusenca d'adopció, amb ganes d'aportar el millor de mi mateix a la
ciutat. Tornant al concert, aquest serà de molta qualitat, original,
estèticament divertit, insòlit i amb molt d'amor i respecte pel públic,
amb qui crearem una relació de proximitat i confiança. Serà una actuació
màgica.
'El circulo del amor' és un disc
autoeditat. Ho considera com una via vàlida per evitar la marginació
dels artistes amb estils més o menys independents?
Tenia molt clar que volia autoeditar-me, ja que era una
manera d'anar per feina sense haver de començar el difícil camí de
trobar una discogràfica. Avui en dia, aquest sector està en crisi i
l'autoedició és una bona opció per a molts musics, especialment aquells
que fan primers treballs com a líders. Evidentment, aquesta elecció et
permet la màxima llibertat creativa. De totes maneres, no em tanco en
absolut a la possibilitat de trobar una discogràfica que estigui
interessada en la meva proposta. Segurament, per al proper disc serà una
opció a considerar. Sí que és cert que una proposta innovadora costa
d'arribar en un primer moment, ja que les empreses discogràfiques
busquen, en primer terme, assegurar-se un negoci. Resulta important
tenir molt clar quin és el preu de cadascuna de les opcions i valorar
si valen la pena.
El disc es ven a través d'iTunes i del web, i es pot escoltar per Spotify... No creu en el disc compacte?
Sí que crec en el CD. De fet, la distribució en certes
botigues, com FNAC, és imminent. Però crec més en la distribució a
través de la xarxa, que et pot donar una bona empenta inicial. Després
d'una bona promoció, arriba el moment de distribuir el treball per les
botigues. Ara mateix, 'El círculo del amor' es pot aconseguir als
concerts i a través d'iTunes i d'Spotify, mitjans molt populars i de
ràpid accés.
Recordando a JOSÉ de DIOS PALAUT


Hoy he recibido una de las sorpresas mas grandes de los últimos tiempos: un E-mail de mi gran y queridísimo amigo de la infancia JOSÉ ORLANDO DE DIOS PALAUT. Juntos vivimos momentos musicales inolvidables en unión de otros miembros como fueron MAURO (bajo), JUANITO "El clavo", (guitarra y voz), ANGELITO (batería), hermano de JUAN y que más tarde pasarían a formar parte de otros grupos conocidos.
Aún asistíamos al Colegio pero ya habíamos actuado en los distintos programas de Radio Club Tenerife cuando su director era el incombustible SOMAR y en Radio Juventud de Canarias, emisora perteneciente al llamado Movimiento del que ignorábamos por entonces su ideario político. Tomábamos parte en la Fiestas Populares de algunos pueblos, como el de San Andrés, por ejemplo, cuyo teatro tenía un escenario tan alto que el patio de butacas, tan profundo, parecía un abismo insalvable.
Nuestro cuartel general seguía siendo un pueblo inhóspito por entonces: LA CUESTA
En ocasiones, cuando en las tardes de domingo, a la salida del cine, alguna chica nos preguntaba por nuestra procedencia, solíamos disfrazar u ocultar la verdad; tal era la fama de aquel pueblo entre Santa Cruz y La Laguna.
La azaña musical que nos catapultó a la popularidad en aquella época a JUANITO, JOSÉ DE DIOS y a mí consistió en el segundo puesto alcanzado en una macro festival organizado por el Ayuntamiento en el marco de la Plaza de Toros de Santa Cruz donde la actriz cómica catalana MARY SAMPERE, invitada al evento, nos entregó personalmente un sobre con 500 pesetas en su interior como premio. El primer puesto lo ganó merecidamente un joven con poliomelitis que, aquel día, interpretó de manera espléndida una bellísima ária de ópera.
De todo esto hace ya unos cuarenta y cinco años. ¡¡Imagínense!!
sábado, 27 de noviembre de 2010
Monológico
Me encuentro en el Zoo de Barcelona y aún continúo reflexionando sobre la necesidad de mi intención de voto en las autonómicas de Cataluña.
Para salir de ducas he solicitado una entrevista con los "monosabios" que se han quedado en paro laboral después de la abolicion de las corridas de toros en territorio catalán. Espero quedar bien asesorado
Para salir de ducas he solicitado una entrevista con los "monosabios" que se han quedado en paro laboral después de la abolicion de las corridas de toros en territorio catalán. Espero quedar bien asesorado
viernes, 26 de noviembre de 2010
Bienvenidos a mis fotos en FLICKR
Desde hace algún tiempo vengo observando en Flickr como la presencia de visitantes a mis álbunes del Puerto de la Cruz continua creciendo vertiginosamente. Me alaga muchísimo el interés que despiertan este tipo de fotos pero desconozco la verdadera razón de tanta curiosidad. Quizás alguien o algunos le estan dispensado la verdadera atención que se merecen por representar una época crucial del desarrollo económico y cultural sufrido por el Puerto de la Cruz y que se corresponde, precisamente, con las décadas de los 70-80 del siglo pasado.
Gracias a todos aquellos que me han dispensado con su confianza e interés.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)




