COMENTARIO EDITORIAL sobre mi ilustración fotográfica para la revista electrónica OBSERVAR de ODAS (Observatorio para la Didáctica de las Artes)Frente a esta dialéctica compuesta con metrónomo, Zoilo Lobo sale del gabinete al aire libre, sale en un día festivo, probablemente domingo, y sale a jugar a que caza. A jugar, pero con el ojo de perro viejo. A cazar, no ya tesis, antítesis y demás, sino conversaciones al vuelo. Y tan al vuelo que su fotografía es casi todo cielo. No cabe duda de que los carnívoros tienen digestiones poderosas, y en la imagen se observa hasta qué punto el autor ha asimilado esos recurrentes esquemas neoplatónicos hasta convertirlos en tejidos propios. Y ello como si tal cosa. Desvelemos un posible secreto: podemos imaginar que el motivo del fanal fue pillado en un paseo intrascendente por un pueblecito pesquero. Pero hay personas que en el ojo, incluso ocioso, llevan unas tijeras por mirada. Y el recorte hace la fotografía. Cielo y más cielo que apretuja el paisaje hasta aplastarlo contra el borde inferior. Cielo y más cielo, sin nubes ni movimiento, en un blanco sólido, firme, lleno, perfecto. Este cielo, que es más que cielo, no aparece al ojo sino que es a la inteligencia de la cámara. Y abajo, una perspectiva que degrada el mar en marejadilla y el cabo en peñasco escuálido. ¡Pero hay una embarcación! O casi no: porque la nave primera es la negra, la férrea, la inmóvil que, de esta guisa imposible, surca el cielo tras su morada originaria. Y de esta singladura única por la morada socrática, cuelga la luz invisible de una antigua inteligencia.
OBSERVATORIO SOBRE LA DIDÁCTICA DE LAS ARTES
ResponderEliminarOBSERVAR es una revista electrónica promovida por el Observatorio sobre la Didáctica de las Artes (ODAS) con la finalidad de publicar artículos de investigación originales sobre arte, cualesquiera que sean sus enfoques metodológicos, y sobre la didáctica aplicada a los estudios superiores, con un particular interés en las repercusiones que supone la aplicación de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en el proceso de aprendizaje.
Esta iniciativa ha sido posible gracias a la financiación del Ministerio de Educación y Ciencia y de los fondos FEDER, del Departamento de Innovación, Universidades y Empresa, Comisionado para Universidades e Investigación, de la Generalitat de Cataluña y del Vicerrectorado de Política Docente de la Universidad de Barcelona.
El título de la revista OBSERVAR fue finalmente elegido de entre otras posibilidades barajadas porque entrañaba una feliz confluencia de dos razones que se reforzaban entre sí.
Por un lado, suponía una suerte de acrónimo del Observatorio que impulsaba la publicación, de modo que recogía de manera sintética su finalidad y mantenía a la vez una cierta afinidad fonética con el mismo.
Por otro, y en consonancia con lo anterior, la forma verbal recogida en el título expresa ese proceso psíquico de extraordinaria complejidad que ha estado siempre asociado a la ciencia. Complejidad: porque observar no supone una aprehensión de fenómenos o hechos concebida en toda su directa e inmediata rotundidad. Bien mirado, observar exige, casi literalmente, echar el ojo.
Observar comporta ya una operación intelectual de hondo calado: supone haberse situado previamente en un punto de vista, en una concreta atalaya, en un espacio determinado en el que se hace pertinente la observación: una inquisición con una hechura bien definida.
Visto de un modo, el observar fundamenta el conocimiento tanto como éste —por lo que tiene de previsión— determina en buena parte al primero.
Porque se observa siempre a distancia un objeto y siempre con una finalidad, observar significa también desde antiguo cumplir, acatar, y respetar los límites, las leyes y los procedimientos.
En el observar hay formas que deben ser guardadas. Éste es el lenguaje de la ciencia —las condiciones formales de un cierto conocimiento.
Pero, visto de otra manera, el observar entraña también potencias, modos e irregularidades tan inciertas como efectivas, que acaban por transformar la observación en expectación. Entonces, observar nos mueve a avivar el ojo.
En éste, su revés, se halla lo problemático de su naturaleza, a la vez que buena parte de la riqueza posible del pensar —las condiciones materiales del conocimiento.
1. Estructura de la revista y periodicidad
La revista electrónica OBSERVAR consta de una presentación del número y tres secciones principales: una primera reservada al ámbito de la didáctica, una segunda que recogerá estudios sobre el arte y las artes, y una tercera constituida por reseñas de otras publicaciones que compartan las temáticas de la revista.
Cuando la importancia de los eventos así lo aconsejen, podrán incorporarse notas breves sobre proyectos, congresos y otras actividades afines a la finalidad de la revista.
La periodicidad de OBSERVAR es anual, y la publicación electrónica de cada número aparecerá en el mes de julio.
2. Destinatarios y lenguas
OBSERVAR tiene una vocación interdisciplinaria centrada muy principalmente en el ámbito de las humanidades y las ciencias sociales.
Pero también tendrán cabida trabajos provenientes de otros campos de la ciencia cuando su objeto de estudio entronque directamente con las temáticas de la revista.
Esta salvedad es especialmente indicada para los estudios técnicos sobre la aplicación de las nuevas tecnología de la información y la comunicación a la didáctica.
Este hecho, junto con el carácter científico de los artículos, hace de la comunidad universitaria el destino natural e inmediato, si bien no exclusivo, de la revista.
Las lenguas preferentes de OBSERVAR son el castellano y el catalán, indistintamente, pero tendrán cabida en la revista artículos escritos en cualquier otra lengua con amplio reconocimiento en los foros científicos internacionales.
En todos los casos, los artículos deberán venir acompañados de un resumen en castellano o catalán —dependiendo de la lengua utilizada en el artículo— e inglés.
3. Proceso de revisión de los originales
Todos los artículos recibidos por la revista OBSERVAR se someten a un proceso de revisión por pares, en el que los evaluadores son designados por el Consejo Editorial.
Dichos evaluadores, en un número mínimo de dos, serán profesores universitarios con un reconocido prestigio académico en el ámbito temático del artículo.
Los evaluadores emitirán un informe motivado sobre los originales recibidos por OBSERVAR, que será tenido en cuenta por el Consejo Editorial.
Cuando los evaluadores aconsejen la publicación del trabajo, podrá trasladarse al autor las recomendaciones señaladas por aquéllos con el fin de mejorar la calidad científica del artículo.
En este caso, el Consejo Editorial fijará un plazo de entrega de la nueva versión.
4. Derechos
Todos los derechos de propiedad intelectual de los trabajos quedan en manos de los autores, quienes ceden a OBSERVAR el derecho de publicarlos y mantenerlos accesibles al público en general por medio de dispositivos electrónicos.
Será responsabilidad de los autores la lícita utilización de materiales sujetos a derechos legales de copia y reproducción.
La revista OBSERVAR no asume las opiniones expresadas en los trabajos que publica.
http://www.odas.es/site/index.php
OBSERVARTORI SOBRE LA DIDÀCTICA DE LES ARTS
ResponderEliminarPRESENTACIÓ
L’Observatori sobre la Didàctica de les Arts —acrònim ODAS— és un grup de treball constituït oficialment a partir de la inclusió del projecte d’investigació Observatori sobre la didàctica de les arts en el marc de l'Espau Europeu d'Educació Superior (HUM2005-00245) en el Pla Nacional de I+D+I (2004-2007) del Ministeri d’Educació i Ciència.
El finançament del projecte és a càrrec del propi Ministeri d’Educació i Ciència, amb cofinançament del FEDER.
1. ODAS i l'Espai Europeu d'Educació Superior
El marc general que acull aquest Observatori sobre la Didàctica de les Arts és la constitució de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), un objectiu en el qual hi estan involucrades totes les institucions dels països de la Unió Europea amb competències en educació universitària: les més altes instàncies polítiques nacionals en matèria d’educació, la pròpia Comissió de les Comunitats Europees, les agències nacionals de qualitat, i tots els sistemes universitaris dels països membres.
Aquesta iniciativa, que va tenir com a preàmbul la Declaració Conjunta de la Sorbona (25 de maig de 1998) i com a primer document polític inspirador la Declaració de Bolònia (19 de juny de 1999), és la resposta a un doble desafiament: l’aprofundiment en la convergència europea, ara amb el disseny d’un marc comú d’educació superior, i el convenciment segons el qual només es poden escometre d’una manera eficaç els reptes que suposa la nova economia i la societat del coneixement i la informació, des de la creació d’un espai comú europeu pel seu desenvolupament, transmissió i administració.
Des de bon començament, les declaracions institucionals d’abast eminentment polític van generar una profusa literatura, d’àmplia varietat tant de gèneres com de procedència.
Gran part d’aquesta documentació s’ha centrat en el desenvolupament d’un sistema europeu de titulacions universitàries així com en l’estudi i la resolució de tots els problemes de convergència que se’n deriven, com és el cas del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS), del Suplement Europeu al Títol, i de la reconsideració de les titulacions i els plans docents i llur adaptació a la nova organització dels estudis universitaris en Grau i Postgrau.
Tanmateix, l’EEES no es resol únicament en la consolidació d’un sistema compartit que permeti la gestió de les titulacions universitàries, sinó que afirma la necessitat i la voluntat de promoure una reflexió integral sobre l’educació superior com una de les claus per a fer front amb garanties a les demandes de la societat actual; una reflexió que ha d’involucrar sens dubte tots i cadascun dels sectors implicats en l’educació superior. En aquest ampli fòrum de debat, un dels aspectes clau, que ha exigit i exigeix encara una anàlisi crítica, conscient i minuciosa, és la naturalesa i les maneres específiques de desenvolupament del nou paradigma didàctic inspirat per aquest procés de convergència europeu. I això a totes les escales de la planificació educativa universitària: des del marc general de l’organització dels diferents estudis fins l’anàlisi detallada i concreta de les diferents matèries i assignatures que els componen i articulen.
2. Finalitat d'ODAS
En aquest context general, la finalitat de l’Observatori sobre la Didàctica de les Arts és la realització d’un estudi integral i continuat sobre les línies generals següents, que hom presenta aquí ordenades de menor a major grau de concreció:
1. Sobre el nou model didàctic derivat de la constitució de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
2. Sobre els recursos didàctics generals que han de fer front als seus reptes i conseqüències.
3. Sobre el seu impacte específic en la docència i l’aprenentatge de les arts, amb una primera fase centrada en la reflexió sobre les matèries d’estètica i teoria de les arts en tots els estudis en els quals aquestes hi tenen cabuda.
L’exigència d’una perspectiva totalitzadora —el caràcter integral de l’estudi— intenta respondre a la necessitat inqüestionable de promoure un desenvolupament del nou model didàctic una vegada considerats tots els elements concorrents en el procés d’aprenentatge:
1. El perfil de l’alumne de cadascun dels estudis superiors en els quals tinguin una presència majoritària les matèries que fan de l’art llur principal objecte de reflexió.
2. L'adaptació dels recursos didàctics a les demandes específiques que la societat actual projecta sobre aquestes titulacions.
3. L'avaluació de l’abast de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i llur meditada integració com a agents dinàmics en el disseny i aplicació dels programes docents.
L’exigència d’un estudi continuat té el seu fonament en aquest mateix caràcter dinàmic, interactiu i diversificat que adquirirà en poc temps l’ensenyament universitari i que obligarà a una actualització permanent dels recursos docents: tant pel que fa a l’adequació dels continguts, com a la incorporació de nous materials didàctics, a la millora de les plataformes tecnològiques associades, i al desenvolupament de nous canals per a promoure la incorporació activa de l’estudiant en el procés d’aprenentatge.
Dins d’aquest propòsit general, l’Observatori sobre la Didàctica de les Arts es presenta com una iniciativa d’investigació aplicada. L’activitat d’ODAS està centrada en l’ànàlisi i estudis de realizació d’un conjunt de recursos didàctics, concretats en l’àmbit de les arts, que desenvolupin en la pràctica el nou model d’aprenentatge, un cop aquest hagi estat sotmès a un examen minuciós. En aquest sentit, si el model didàctic únicament es corporifica en la seva materialització com a conjunt de recursos didàctics, una detinguda reflexió sobre aquests recursos ha de precedir l’elaboració de materials didàctics, que constitueixen al capdavall les eines de les diferents unitats d’aprenentatge. I analitzar el procés d’aprenentatge des del nivell dels recursos didàctics exigeix un enfocament transversal: discórrer no només sobre la finalitat que pretén el model didàctic al qual intenta donar aplicació, i no només sobre el tipus de continguts i llur importància relativa, sinó també sobre les tecnologies adequades per a la seva utilització més eficaç, i sobre els processos d’avaluació més indicats per a valorar, tant l’aprenentatge, com el rendiment dels propis recursos utilitzats. Pensar sobre els recursos necessaris pel desenvolupament d’un determinat model didàctic suposa definir cadascun d’aquests factors tant com la consonància que ha d’existir entre ells.
INTEGRANTS
L’Observatori sobre la Didàctica de les Arts està constituït per un nucli principal d’investigadors, format per professors de diversos Departaments i Facultats de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya, i per la directora del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona. Tots comparteixen l’interès per i coneixement sobre la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en el camp de la didàctica, i són especialment sensibles als objectius i reptes que suposa el procés de convergència europeu d’educació superior. En el cas concret dels membres professors, també els uneix llur dedicació docent i investigadora en l’àmbit de l’estètica i la teoria de les arts.
Àdhuc, participen en ODAS un nombre variable de col.laboradors externs d’alta qualificació en el camp de la informàtica i el disseny, amb la finalitat d’intervenir en diferents fases de l’execució dels projectes en curs. Els enginyers d’informàtica elaboren també estudis i informes tècnics sobre qüestions relatives a les plataformes electròniques d’aprenentatge (e-learning) quan les necesssitats d’ODAS així ho aconsellen.
1.1. Membres investigadors
JOSÉ LUIS MENÉNDEZ VARELA. Director de l’Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS). Doctor en Geografia i Història (especialitat d’Història de l’Art) per la Universitat de Barcelona, n’és professor titular d’Estètica i Teoria de l’art (matèries que imparteix en la Facultat de Geografia i Història i en la Facultat de Belles Arts) i, regularment, professor convidat a la Universitat Internacional de Catalunya. En el camp de la civilització de la Grècia antiga, així com en el de l’estètica i la teoria de l’art, ha publicat llibres —Consideraciones acerca del origen y la naturaleza de la ciudad planificada en las colonias griegas de occidente (Oxford, 2003), Hipódamo de Mileto (de propera aparició)—, articles en revistes universitàries especialitzades —Habis, Polis, D’Art/Materia, Ars Brevis, Orientalia Lovaniensia Analecta, Ancient History Bullletin, entre d’altres— i ha assistit a congressos nacionals i internacionals dels camps anteriorment esmentats. D’ençà del 1993 realitza estades anuals en diferents centres d’investigació internacionals —Deutsches Archaeologisches Institut von Rom, École Française de Rome, American Academy in Rome. Membre investigador de diversos projectes d’I+D+I subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència, des de l’any 2005 és l’investigador principal dels diferents projectes d'investigació escomesos per l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
Més informació
MONTSERRAT PLAYÁ TREMOSA. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster sobre Funció Gerencial en les Administracions Públiques, és l’actual directora del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona. D’ençà del 1974 ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la gestió de les biblioteques universitàries —coordinadora de la Biblioteca d’Estudis Empresarials, responsable dels serveis generals de la biblioteca de la universitat, cap de comptabilitat, patrimoni i concessions, vicegerent de l’àrea d’Educació i Biblioteconomia, entre d’altres— i ha assistit a múltiples trobades nacionals i internacionals de l’àmbit anteriorment esmentat —Institut for Scientific Information of Philadelphia, Ministeri de Cultura de Madrid, entre els més destacats. Amb una llarga experiència en la gestió de programes, plans i accions d’I+D, actualment és membre investigador de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
EVA GREGORI GIRALT. Llicenciada en Història de l’Art i Postgraduada en Docència Universitària, ambdós estudis en la Universitat de Barcelona, n’és professora associada d’Estètica i Història de l’Art modern i contemporani (Facultat de Geografia i Història i Facultat de Belles Arts). En el camp de l’antropologia del joc i la història de l’art modern, així com en el de l’estètica i teoria de l’art, ha publicat articles en revistes universitàries especialitzades, ha assistit a congressos nacionals dels camps anteriorment esmentats i ha realitzat nombroses conferències dins les temàtiques de la seva especialitat. D’ençà de 2000 ha estat membre investigador de projectes d’I+D+I subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència, la Generalitat de Catalunya i l’Institut Francès de Barcelona. Actualment és també membre investigador de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
Més informació
GONÇAL MAYOS SOLSONA. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, n’és professor titular d’Història de la Filosofia i Estètica i Filosofia de la Cultura (Facultat de Filosofia), i professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. En el camp de la filosofia moderna i contemporània i de la filosofia de la història ha publicat llibres —Entre lògica i empíria. Claus de la filosofia hegeliana de la història (Barcelona, 1989), Marxa i sentit especulatiu de la història. Comentari a Hegel (Barcelona, 1993), Ilustración y Romanticismo. Introducción a la polémica entre Kant y Herder (Barcelona, 2004), entre d’altres—, articles en revistes especialitzades —Convivium, Revista de Occidente, Themata. Revista de Filosofía, Analecta Malacitana, Ars Brevis. Anuari de la càtedra Ramon Llull, Daímon. Revista de Filosofía, Pensamiento. Revista de Investigación e Información Filosófica, Hegel-Studien, Anthropos. Revista de Documentación Científica de la Cultura, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, entre d’altres— i ha assistit a nombrosos congressos dels camps anteriorment esmentats. Ha realitzat també edicions crítiques sobre fonts i documents en l’àmbit de la filosofia moderna —Escrits sobre Teodicea de I. Kant i G. Leibniz (Barcelona, 1991), Discursos sobre el progreso humano de A.-R.-J. Turgot (Madrid, 1991), Hermenèutica, filosofia, cosmovisió de W. Dilthey (editor i co-traductor, Barcelona, 1997), El nihilismo: escritos póstumos de F. Nietzsche (Barcelona, 1998), Hermenéutica de F. D. E. Schleiermacher (Barcelona, en premsa), entre d’altres — i d’ençà del 1982 realitza estades anuals en diferents centres d’investigació internacionals —Université René Descartes en París, Internationaler Ferienkurs de la Ruprecht-Karls-Universität de Heidelberg, Goethe Institut de Boppard, Istituto Italiano per gli Estudi Filosofici de Nápoles, Hegel-Archiv de la Ruhr-Universität Bochum, entre d’altres. Membre investigador en diversos projectes d’I+D+I subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència, des de l’any 2005 és investigador de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts. Disposa, així mateix, d’un web acadèmic personal: http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos.
Més informació
ALFONS PUIGARNAU TORELLÓ. Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Doctor en Humanitats-Filosofia per la Universitat Pompeu Fabra, és professor titular a la Universitat Internacional de Catalunya d’Ètica i Estètica de l’Arquitectura (matèries que imparteix a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura). En el camp de la història de la cultura i la iconologia medieval, així com en el de l’estètica i la teoria de l’art ha publicat el llibre Estética neoplatónica (Barcelona, 1995), articles en revistes especialitzades —Metalocus. Revista de Arte y Arquitectura, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Revisión del Neoplatonismo. Anuario filosófico, Er. Revista de filosofía, Ars Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull, Anuario de Estudios Medievales (CSIC), Miscel.lània. Institut d’Estudis Ilerdencs, entre d’altres— i ha assistit a congressos nacionals i internacionals dels camps anteriorment esmentats. D’ençà del 1995 realitza estades periòdiques en el Warburg Institute de Londres. Ha estat membre investigador de diversos projectes d’I+D+I subvencionats pel Ministerio de Educación y Ciencia; des de l’any 2005 és investigador de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
Més informació
CRISTINA RUIZ RECASENS. Llicenciada en Belles Arts i Postgraduada en Docència Universitària, ambdós estudis en la Universitat de Barcelona, n’és professora ajudant de Conservació-Restauració de material gràfic i documental (Facultat de Belles Arts). Disposa d’una àmplia experiència professional com a restauradora de material d’arxiu i ha assistit a congressos nacionals dels camps anteriorment esmentats. D’ençà de 2003 ha col.laborat en projectes universitaris de recerca en el camp de la caracterització tècnica d’obra gràfica. Des de l’any 2006 és membre investigador de projectes d’I+D+I subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència. Actualment és també membre investigador de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
1.2. Col·laboradors externs
RUBÉN BERNAL VERNEDA. Enginyer Tècnic en Comunicacions per l’Escola Politècnica Universitària de Castelledefels i Màster en Direcció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per la Universitat Oberta de Catalunya, reuneix una àmplia experiència professional com a programador, analista de sistemes i coordinador de projectes informàtics per a diverses empreses. Especialment rellevant pels objectius d’ODAS és la seva participació en el desenvolupament de diverses plataformes electròniques d’aprenentatge. Actualment, i com a part de la seva pròpia activitat professional, és col.laborador extern de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
RAFAEL FERRAN PERALTA. Llicenciat en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduat en Arts Gràfiques per l’Escola del Treball de Barcelona, reuneix una àmplia experiència en el camp del disseny gràfic, l’escenografia i la il.lustració, àmbits, tots ells, en els quals ha realitzat projectes per a diverses entitats públiques i empreses. Així mateix, ha estat professor de maquetació, disseny gràfic i fotografia analògica i digital. Actualment és també col.laborador extern de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
ZOILO LÓPEZ BONILLA. Llicenciat en Belles Arts per l’Escola Superior de Belles Arts de Santa Cruz de Tenerife i en Música pel Conservatori de Música de Santa Cruz de Tenerife, reuneix una àmplia experiència en el camp de la publicitat i el disseny gràfic, la fotografia, la pintura i l’escultura. Actualment és també col.laborador extern de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts.
1.3. Col.laboradors en formació
GUILLEM ANTEQUERA GALLEGO
ITZIAR RIPOLL GARCÍA-MANSILLA
VERÓNICA GONZÁLEZ BERNADAC
PAULA STROBINO VILLALBA
JOAN IVERN MAGAÑA
Hola Zoilo, gracias por tu comentario. Pues no, no sabía lo de la Opinión, los dos últimos sábados no he podido leerla porque he tenido trabajo de grabación para un documental. Es una pena que no sigan con tu documentación fotográfica porque se pierde mucho.
ResponderEliminarMuchas gracias por tu crítica del video. Tengo algunos más que estoy preparando y pronto subiré