Dácil López: "La sensibilitat interior de l'artista es desenvolupa lliurement"
Enrique Canovaca
25 de novembre de
2010
La cantant i compositora canària
d'adopció catalana, Dàcil López, presentarà el seu disc de debut aquest
divendres, a dos quarts d'11 de la nit, al Racó de La Palma. 'El círculo
del amor' és una òpera prima que destaca per la seva barreja d'estils i
cultures, amb una predominància del jazz, i que ha estat lloat per la
crítica musical, amb una presència especial al programa del Capitan
Nemo, de Radio 3. Dàcil López ha estudiat a l'Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) i properament s'incorporarà com a professora de
cant modern al conservatori de Reus. Mantenim una entrevista amb ella...
L'han definida com l'Amy Winehouse canària. Li agrada?
És un gran honor. Les dues tenim molta influència de la música soul.
Es poden posar etiquetes al seu disc de debut, 'El círculo del amor'?
Al butlletí de l'Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna de Catalunya és descrit com original, fresc, calidoscòpic i amb
molta força i llum. Sobretot, conté una gran qualitat musical, gràcies
també a què porto una banda de primer nivell.
Com es treballa amb la barreja d'estils musicals, present en el seu primer àlbum?
És una conseqüència natural del fet de tenir moltes
influències de gèneres i estils musicals diferents. He treballat sense
por per combinar elements diversos i confiant en què la barreja
resultant hagi donat una personalitat pròpia al producte. Aquest procés
em resulta molt interessant.
Al disc destaca un component multicultural. Què busca amb això?
Més que buscar quelcom, preferiria referir-me a haver
trobat alguna cosa. Com deia, és un reflex de la meva inquietud cap a
cultures i estètiques diferents. És molt més divertit i enriquidor
agafar allò que més et sedueix de cada cultura.
La veu que s'escolta al seu treball prové
directament del soul i el jazz dels afroamericans, però vostè és blanca i
de les illes Canàries.
Efectivament. Cada persona es construeix a partir d'un
conjunt d'elements amb els quals s'identifica. La natura és tan
imprevisible i sorprenent que a vegades persones com jo, que no hem
nascut als Estats Units, podem vibrar al màxim amb una música que no és
tradicional al nostre lloc d'origen. La sensibilitat no coneix color de
pell. Crec que, afortunadament, no hi ha fronteres per a la lliure
circulació de cultura, un fet que ens enriqueix a tots i totes.
El músic a l'Estat espanyol és sovint
autodidacta, però vostè té uns estudis formatius sòlids. Aquest fet s'ha
fet palès al disc?
M'ha anat molt bé tenir un recolzament acadèmic, que m'ha
ensenyat un mètode d'estudi. Altres músics ofereixen molta qualitat sent
autodidactes, cosa que demostra que aprendre és una qüestió de
voluntat. En la tradició de la música popular, els músics sempre s'han
hagut de buscar la vida per tenir formació, ja que fins fa poc no hi
havia estudis reglats. A més, queda molta feina per fer en aquest
sentit. Falten més places i més suport institucional. He tingut sort de
poder estudiar amb molt bons professors i sobretot de conèixer els grans
músics que acompanyen a l'Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC).
Són vàlides les dues vies (acadèmica i autodidacta) per arribar a triomfar?
Evidentment. Tot i que al meu parer, un artista és més que
un músic o pintor. Es tracta d'una sensibilitat que es porta dins i es
desenvolupa per la via que sigui.
Les lletres del disc són en anglès, català i castellà. No creu que això pot despistar al públic?
Sovint es considera l'oient, i permeti'm l'expressió, més
'tonto' del que realment és. El públic d'avui en dia està constituït per
persones que reben influències de moltes cultures, ja sigui a través de
la xarxa o de la relació amb persones del teu entorn. És qüestió de poc
temps que els artistes presentin propostes en diferents idiomes.
Quin tipus d'actuació farà a la Palma?
Farem una actuació amb un estima especial, ja que el
bateria del grup, Joan Terol, és reusenc. En cert sentit, tocarem a
casa. A més, a partir del proper dilluns comença una nova etapa de
relació amb la ciutat, ja que començo oficialment a impartir classes de
cant modern al Conservatori de Reus. Així que em convertiré en una
reusenca d'adopció, amb ganes d'aportar el millor de mi mateix a la
ciutat. Tornant al concert, aquest serà de molta qualitat, original,
estèticament divertit, insòlit i amb molt d'amor i respecte pel públic,
amb qui crearem una relació de proximitat i confiança. Serà una actuació
màgica.
'El circulo del amor' és un disc
autoeditat. Ho considera com una via vàlida per evitar la marginació
dels artistes amb estils més o menys independents?
Tenia molt clar que volia autoeditar-me, ja que era una
manera d'anar per feina sense haver de començar el difícil camí de
trobar una discogràfica. Avui en dia, aquest sector està en crisi i
l'autoedició és una bona opció per a molts musics, especialment aquells
que fan primers treballs com a líders. Evidentment, aquesta elecció et
permet la màxima llibertat creativa. De totes maneres, no em tanco en
absolut a la possibilitat de trobar una discogràfica que estigui
interessada en la meva proposta. Segurament, per al proper disc serà una
opció a considerar. Sí que és cert que una proposta innovadora costa
d'arribar en un primer moment, ja que les empreses discogràfiques
busquen, en primer terme, assegurar-se un negoci. Resulta important
tenir molt clar quin és el preu de cadascuna de les opcions i valorar
si valen la pena.
El disc es ven a través d'iTunes i del web, i es pot escoltar per Spotify... No creu en el disc compacte?
Sí que crec en el CD. De fet, la distribució en certes
botigues, com FNAC, és imminent. Però crec més en la distribució a
través de la xarxa, que et pot donar una bona empenta inicial. Després
d'una bona promoció, arriba el moment de distribuir el treball per les
botigues. Ara mateix, 'El círculo del amor' es pot aconseguir als
concerts i a través d'iTunes i d'Spotify, mitjans molt populars i de
ràpid accés.
